D’es teixidors he afinat
que no tenen res amb Déu:
un cabdell teu i meu
fan una peça de drap.

El qui tondre va posar,
no té pèl de grosseria,
perque va dir que volia
bon beure i bon menjar
i bon tabac per fumar
i aigordent per entre dia.
Però no pensà a posar
una hora per reposar,
com han dit, a migdia.

–Jo estic baix de tes rames
arrendit que no puc més.
−¿Que no saps que es cavallers
van allà on són ses dames?