Diràs a la vida mia
que estic trista i d’ell me queix;
si té feines, que les deix;
jo per ell les deixaria.
A Inca fan ses cadufes
i les venen a Ciutat.
Si dius que jo som ratat,
tu perds es calçons amb bufes.
Ai, si jo m’hagués pensat
que em volies dar es clavell!
Arrere hauria tornat
i m’hagués aconhortat
de deixar-los a tots ells.