L’amo, no hi ha més braons,
ses metles queden penjades,
perque avui ja n’he tomades
cinquanta sacs ben redons.

En Pavana d’Ariany
l’han mort dins un carretó.
Quina desgràcia, Senyor,
que hi hagué dins Sant Juan!
Es jutge, forçat volia
que fos un de Sant Juan,
i ara, per temps diran
que és un de sa seva vila.
En Pavana d’Ariany
un cosí seu el matà,
i el tirà dins un favar
de Gossauba,
pensant que no el trobaran.
L’amo En Miquel consolava
En Miquel, que és fiol seu:
-Vaja, comanau-lo a Déu,
que ja està enterrat ton pare!-
-Damunt Consolació
està enterrat mon pare.
Quina pena tan sobrada
que tenguèrem jo i mumare
i es meu germà major!
Damunt Consolació
mon pare està enterrat;
si ell vos ha agraviat,
per ell vos deman perdò!-
Es fii segon d’En Pavana
d’es carretó davallà
per sa sanf anar a besar
que son pare derramava.

Amigues, no vui amigues;
amigues no en voldré més,
perque ses amigues diuen
lo que saben i un poc més