Parenostros a barcelles
resarem a Sant Arnau,
que mos tanc es vent amb clau,
que mos alça ses gonelles.
¿Com s’ha de morir es margai
i cada dia se roua?
¿Com ha alçada tanta coa
aquest dimoni de jai?
Com me parlen de casar,
sempre dic que no estic bona,
com pens en aquella dona
que s’homo la va atupar.