Estimada, surt, que plou
sense estar ennigulat;
veig el cel que està estelat,
però jo suu com un bou.
Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat,
però veig aquí davant
aqueixes guapes donzelles.
Tants d’anys te desig servir
com al cel estels hi ha
i grans d’arena a la mar
i en el món fulles de pi.
Si t’estorbes a venir,
ma pena redoblarà.