Saps que n’hi ha, de gonelles,
de mantes i de vel clar!
Saps tant el món com està
que jo he anat a empeltar
en es fondo de la mar
ses soques de ses algueres.

Llevant, grec i tramuntana;
mestral, ponent i llebeig.
En es migjorn aigo veig
veinat d’es xaloc, Juana.

Ses figues flors de sa Vinya
d’es terme d’es Rafalet,
mos hauran fet es ballet
i noltros tendrem blat dret
a ses rotes d’En Conet,
allà en es portell de Pina.