Altres cançons relacionades
Quan jo seré molinera
d’es molí de La Real,
me faré un davantal
de fuies de llimonera.
El qui prendrà possessori,
garrida, d’aquest cos teu,
podrà dir que té de Déu
un salomó encès de glòri’.
Damunt un ruc, damunt un ruc,
un senyor ben assegut!
Ell se n’anava a passejar,
i es ruc va caure, va llenegar.
HI havia aigo, se va soiar.
Sa mare deia per tot arreu:
-¿No voleu caure? No coalqueu!-
I es senyor deia: -Això és amarg!
Qui no vol caure, que no coalc!-
Damunt un ruc, damunt un ruc!
Tradicionari de Mallorca
