Catalina Romeguera:
si no em vols, m’embarcaré,
i d’allà d’allà duré
una al•lota forastera.
Com ella surt a ballar,
amb un aire que me mata,
duu damunt cada sabata
una sivella de plata
que és més ampla que sa mà.
Mu mare, que tant m’estima,
no m’ha volguda casar;
ella deu considerar
que estaré millor fadrina.