Los raios de vostra cara
són qui il•luminen es sol,
i sa llengo se’n resol:
n’hi pren com el rossinyol
que canta com s’auba és clara.
Sa gateria governa
per sa muntanya i es pla.
Qui no la vol agafar,
que dejorn se’n vagi a jeure.
A les deu me vaig posar
a festejar a sa finestra;
la jove ne sortí destra:
-És hora d’anar a colgar!