Un vespre de ball de màscares,
un vespre de molt de fred,
dins una sala molt ampla,
vaig passar per lloc estret.
Després de ballar sa dansa,
li vaig convidar a sortir.
Va voler que li compràs
vins i peres ensucrades,
i quartos i ensaimades,
de gitano un tros de braç.
Com vàrem esser a defora,
a la claror d’un fanal,
li vaig dir: -Oh mascareta,
¿te vols llevar el mascaral?-
Pensant que era una nineta
blanca com la flor d’abril,
se va llevar sa careta,
i va esser un guàrdia civil!

An es muls jo don garroves:
per batre, força tendran;
es ferrers les ferraran
i s’espiga esfloraran
amb ses ferradures noves.

Com jo vaig caure soldat,
sa meva al•lota plorava,
i ara, com he tornat,
ja l’he trobada casada.