Mira s’estimat si és ase,
que em volia comandar.
Mu mare, que em dóna pa
i en el món me va posar
mai en el món m’ha privada.

Saps que és de llarg es camí
de can Veny a ses Erasses!
N’he espanyades, de sabates,
de tant d’anar i venir!

Es viudos corrents se’n vénen
resolts i determinats;
i per esser prest casats
prometen més que no tenen.