Oh Mare de Déu de Lluc!
que som de desgraciada!
Amb sa primera vegada
s’olla va passar per ui.
Dalt es Puig de Galatzó
vaig deixar sa meva dona,
i allà estarà tota sola
si no hi va qualque pastor.
No poreu viure tots sols:
de qualcú vos heu d’emprar.
Una fadrina em donà,
que l’anàs a festejar,
nou barcelles de fesols.