Matancera, a sa cadira,
matancera, an es bufet.
Jo vénc de matances
de ca es meu conquet.
Un pam aquí,
un pam allà,
i un pam que li penja.
Un forrellat.
-¿Em vols dir tu, feligrès,
quina cosa sia aqueixa
que, abans de sa mare nèixer,
es seu fii fuig i la deixa
per por de quedar sorprès?
-Això no és infant qui mama,
ni cap torrent, ni cap gorg;
això me pareix un corc
que habita dins una fava.