Festejant, li diu s’al•lota:
-No en vui altre sinó tu.-
Sabeu quin atac se’n du,
i no en fa part a ningú!
De content que se’n va, és loco.
Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.
Ses altres se deverteixen,
estimat meu, i jo no;
ses amigues qui em coneixen,
de mi duen gran tristor.