Es puput se n’és vengut dematí amb sa roada, i l’he agafat per una ala, tot lo dia l’he tengut.
Puputs
Artà
Jutges, escrivans, notaris, missèrs i procuradors, a infern hi ha armaris aposta per posar-lós.
En anar a Ciutat, duré una bona medecina per donar a Na Catalina, veiam si la curaré.
Jo m’he vista, per amor, que no sabia què em feia: era migdia i no veia si feia fosca o claror.