Voldria, esser aucellet,
tenir ales i volar,
i me’n ‘niria a posar
dalt lo teu cap, ramellet.
Estimat, quan serà l’hora
que vós solíeu venir,
amb los que rallen amb mi
jo ric i lo meu cor plora.
Jo no el voldria pastor,
enc que el bestiar fos seu;
a tu et vui, estimat meu,
perque ets sa primera amor.