Un temps, quan sentia dir:
“En Tal plora per amor”,
jo responia: “Ai, Senyor,
quin ignorant de fadrí!”
I ara se passa amb mi
sa mateixa funció.

S’eriçó se passejava
i una llebre va encontrar;
sa llebre li preguntà
devers a on pasturava.

Voldria tornar farina
quan cerns o poses llevat,
sols per esser remolcat
des ses teves mans, Tonina.