Tothom cridava “Juana!”
Molt ella se pensa esser.
Jo la judic, i dic ver,
com ses altres, o més blana.
Un coní n’és perseguit
com una al•lota garrida.
Tothom li cerca sa vida
tant si és gran com si és petit.
Jo vaig demanar a un bergant
es punt d’es segar quin era:
-Es dur una fauç geugera,
tirar es colzo per enrere,
falcades, i per envant!