Jo em pensava que ses dones
eren com sant Honorat,
que cura de mal de cap;
i elles, per fer-ne són bones.
S’homo que se posa amb dones,
sempre en surt escalabrat.
Voltros sou qui d’es meu cor
tots en volen un llegat,
i jo, trist i malanat,
cames tortes, malforjat.
Tots es qui m’heu escoltat
sou més ases que no jo.
Timbo timbo, Marratxí,
Pare Nofre Matador,
condemnat dins un fogó.
Ió, ió, ió, ió!