Jo, com vaig a festejar
a ca es parents de davant,
jo sempre me’n duc es banc
perque no em facen llevar.
Una figa martinenca,
crivellada, fa paper.
I jo també que en faré
si arrib a ésser porrerenca.
Que vénguen amb sa creu verda,
no em faran mudar s’amor;
en no veure es trencador,
m’aconhort mirant s’esquerda.