Bona vida és la que passa
el senyor de caragol:
no paga lloguer de casa
i la porta allà on vol.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Mol·luscs terrestres
Selva
385
II
Un mul vei s’assoleiava
vora ses coves d’Artà
i Napoleon hi va anar
carregat d’herba cuquera
que havia fet damunt s’era
un matí de juriol
antes de pondre-se es sol
per devers Cala Figuera.
S’aigordent venen a tasses
i es marxandos venen guyes.
Com més xerres, més t’embuies:
més valdria que callasses.
Jo ja seg d’agenoiada,
perque de dreta no puc.
Oh, Mare de Déu de Lluc!
Jesús, que estic de cansada!