Es porros ja anaven fuits
qui p’en lloc no n’hi havia;
com entraves dins la vila,
tothom mos deia:-¿Ja el duis?

¿Que el me vetles, que el me vetles?
Toca’l, però no el me pessics.
Ses al•lotes de Costitx
duen es pits plens de metles.

Si per sa cara tenc faltes,
sa culpa no la tenc jo:
Jo et promet que tenc un cor
més hermós que es de ses altres.