Aquesta ja és sa darrera
de ses cançons que faré.
Com a S’Estepar aniré,
floreta de taronger,
trauran ets uis ses figueres
i per ses rels ses murteres
faran paumes de fasser
i s’uiastre d’es llenyer,
Tonina, ja sabrà fer
fruit de cinquanta maneres,
aubercocs, peres, cireres,
i nous sense esser noguer.

Sa pobila de can Ros
me va amb sa clenxa estirada,
i menja pa amb sobrassada
per tenir bones colors.

S’al•lota un dia em va dir
que qui trenca es vidre, el paga.
Quina beguda més agra
per al qui l’ha de sufrir!