Set puputs tenc i sa mare;
son pare, si l’agafam.
No sé com tant d’aviram
damunt sa meva espinada!
Me peguen qualque picada
que em fan anar de corbam.
D’aqueixs dos bous tan valents
ja se’n sentirà parlar:
ells dos varen rabassar,
llaurant sa vinya d’es pla,
terra tai de fonaments.
Jo voldria esser cigala
es temps de batre i segar,
per estar a s’ombra i cantar.
En el món no hi ha més gala!