La mala sort mai me deixa
i sa bona no me ve.
Jo sempre he estat endarrer
ambe quin planet vaig néixer.
Aigo fresca serenada
ne tenc dins un poalet
per dar beure a s’estimada
ses hores que tengui set.
Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, sa fam.
I noltros no vos tiram,
sinó que encara vos dam,
perque tots som fiis d’Adam:
un amb s’altre s’ha d’amar.
Caín matà es seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això, encara n’hi ha
qui se serveixen d’es bram.