Sa meva dona em va dir:
-Toni, ¿que no duis porcella?
-Sí, jo la duc davall xella,
¿que no la sentiu grunyir?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Bestiar porquí
Poble
Esporles
Núm de glosa
291
Volum
II
Altres cançons relacionades
Una barca veig venir
de devers Cala Mitjana.
Magdalena agraciada,
si En Damià tant t’agrada,
¿que no m’ho sabies dir?
El qui està malalt, que jega;
per ara em vui devertir,
i com me tocarà a mi,
ja faré sa dormilega.
Gran ditxa m’ha dada Déu;
venturosa som estada,
de segar una escarada
veinat de s’estimat meu.
Tradicionari de Mallorca
