Sa meva dona em va dir:
-Toni, ¿que no duis porcella?
-Sí, jo la duc davall xella,
¿que no la sentiu grunyir?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Bestiar porquí
Poble
Esporles
Núm de glosa
291
Volum
II
Altres cançons relacionades
Ara passen dos casats:
un davant, s’altre darrere;
pareix que han venut a espera
o que ja estan embafats.
En Pere va endevinar
lo que hi havia dins s’olla.
Mirau quin tros de virolla!
Llavò hi va aficar sa mà.
S’altre dia un bacallà
mos volia fer una crida
per curar-se sa pipida
que dugué d’es Capdellà.
Tradicionari de Mallorca
