(Fragment final)
-¿A on és la mia guiterra, que jo solia sonar?
Me’n ’niré pel seu carrer, veiam si em coneixerà!
-Aixeca’t, la rica Infanta; no és hora de dormir, ja.
Sentiràs lo bé que canta la sirena de la mar.
-No és la sirena, mumare; no solia així cantar;
només que és això un jove que, per mi, penando va.
-¿No ho hauries dit, ma filla, i lo haguera fet matar?
-Matar un i matar l’altra, de mi poreu començar.-
Matà un i matà l’altre; tots dos los feren matar.
Los posaren dins l’església,un a darrere sa porta
i s’altre baix de s’altar. D’un va sortir una paloma
i de s’altre un palomar.

En Serra, a sa mare bona,
a la mort la va arribar,
i ara, amb so xeringar,
hi cerca arribar sa dona.
No va néixer cosa bona,
ni tampoc no hi morirà.

Jo tenc d’arribar a sabre
qui t’ha fet aquest ramell:
una rosa i un clavell
lligat amb un floquet negre.