Jo em mirava ses estrelles
i ets estels de dos en dos.
Ramellets de flors, adiós,
jo me’n vaig a ses euveies.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Bestiar de llana
Algaida
271
II
Un fadrinet Amorós,
com ell començaa a anar-hí,
no s’atreveix a dir-lí
cap puntet dificultós.
Com hi ha un any o dos,
ja s’atreveix a dir-lí:
-Anit, ¿vols que quedi aquí
i festejarem tots dos?
-Estimat, si fos per mi…
¿Què diriren los majors?
Jo tenc s’estimat picat.
No sé com l’he de compondre.
Jo em pens que el faria pondre
dins un covo foradat.
Es comte Puig és ton pare
i és marquès de Solleric,
i jo, qui som pobra, dic
que empegueïda n’estic
d’esser nora de ton pare.