Juan, llaura, Juan, llaura!
Juan, llaura i fé es solc dret!
Juan, gira i guarde caure
en arribar a sa paret!
Una al•lota ciutadana
que mesurava aigordent,
se n’anava més rabent
que una ruqueta com brama.
Etxem! Maria-Aina meva,
anit soparem de cols;
tant si ho vols com si no ho vols,
arribaràs a esser meva.