Ja se n’han duit es floret
de dins Campos, de fadrins:
ja només hi troben nins
i també qualque veiet.
No me vénguis més davant,
de fadrina ni casada,
i així estaré descansada
de no rebre cap pernada
d’un ase que brama tant.
Voldria que Déu me das
una memòria complida
per explicau-vos, garrida,
sa pena que per vós pas.