Ramell, des que estic ausent
lluny de la teva persona,
mon cor se vesteix d’una ona
blava, que la mar no en dóna
diada de sol i de vent.
No he trobat argument
que m’haja dat entenent
es mal d’enamorament
com tan fort s’encapirrona.
Molts de confessos resolen
que es festejar és passatemps:
no hi ha més devertiments
que casar-se, si se volen.
Encara que festeig prop,
tenc s’amor posada lluny.
A dins mon cor tenc un foc
que crema i no fa fum.