Sa mort d’En Cabrinetti,
xiribiu, xiribiu, bum-bum, bunbulum!
Sa mort d’En Cabrinetti s’haurà de recordar, ahahà, ahahà!
S’haurà de recordar, s’haurà de recordar!
’Niré a ca s’hostelera : -¿Què hi ha per a sopar?
-Hi ha calius amb aile i arròs amb bacallà.
-¿Qué tienen les senyores que no volen sopar?
Que tienen mal d’amores o mal de festejar?
-Perque n’esteim cansades, voldríem reposar.
-Encén el llum, criada, mena-les a colgar.-
La criada, traïdora, se va aturar a escoltar.
-No són dames , senyora; són lladres per robar!
Ara veuràs si et dic ver,
s’homo si et darà renyina!
Mai estaràs més a pler
que en temps que seràs fadrina.
A Son Fortè’ es combregar
no em som temut que hi anàs.
L’amo té baldat es braç
de s’ase que el va mossegar.