Vuitanta-sis anys d’edat
i no tenc gens de cantera.
¿Saps a on tenc sa quimera?
A conservar sa pastera,
que no s’hi perdi es llevat!
Si vas a coir i cuis
s’oliva que està escampada,
vaga’t coir, estimada,
sa nineta d’es meus uis.
Valia més es vestit
que tota sa funció,
i es torero major
va quedar empegueït.