Tant m’és planta com calop,
com batista, com giró;
tant m’és dir-te sí com no:
tanmateix m’agrades poc!
Mu mare sempre em demana
si vui esser capellà.
Jo li dic: -Sí fa, sí fa!
però amb una capellana.
En Serra, a sa mare bona,
a la mort la va arribar,
i ara, amb so xeringar,
hi cerca arribar sa dona.
No va néixer cosa bona,
ni tampoc no hi morirà.