Jo no et vui ni sé qui et vol
ni sé qui t’ha fet venir.
Sempre que venguis aquí,
jo te deixaré tot sol.
Jo no vui que un faristol
com tu, se rigui de mi.

Garrida, el bon mariner
sempre pren la part i mitja.
Mon pare amb s’esquena pitja
sa terra a s’aubercoquer.

Mestre Pere, anau voltat
de roses alexandrines:
vós qui duis ses robes fines,
feis barato a ses fadrines
i ja vos pagarà es sant.