Mu mare sempre em demana
si vui esser capellà.
Jo li dic: -Sí fa, sí fa!
però amb una capellana.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1820
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un coní n’és perseguit
com una al•lota garrida.
Tothom li cerca sa vida
tant si és gran com si és petit.
Com la vaig veure tan veia,
vaig dir: “De cop morirà”.
I ara veig que durarà
més que mànecs de cuiera.
Es Divendres Sant vendreu
a Ciutat, i jo hi seré:
si veniu, jo miraré
a devers sa Porta arreu.
Per ventura me veureu
a traça de Mercader.
Tradicionari de Mallorca
