Mos prediquen dalt ses trones
que no porem murmurar.
¿Qui serà qui aturarà
sa llengueta de ses dones?
Amaga’t, ennigulada,
no em faces ombra a sa busca.
Si has d’amollar una brusca,
amolla-la de vetlada.
(Figura que ho diu un rellotge de sol).
¿Perque sou agraciada,
vós el voldríeu perfet?
Par que sieu sang i llet
que Déu del cel ha mesclada.