Tothom pretén d’es seu sebre,
tant si és pobre com si és ric.
Va nodrir un ruc petit
amb talegades de pebre.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Ases i someres
Poble
Artà
Núm de glosa
205
Volum
II
Altres cançons relacionades
Mira que no tenc mu mare
que me puga consolar.
Si m’has de fer enamorar
i llavò m’has de deixar,
ja m’ho pories dir ara!
Saps que la vaig notar bé,
sa paraula que em digueres!
Garrida, més mal me feres
que sa boira a ses cireres
com està en flor es cirerer.
¿Pobra i festeges senyors?
Per temps te’n penediràs:
tu fadrina romandràs i mermulada seràs
d’ets homos trebaiadors.
Tradicionari de Mallorca
