Tothom pretén d’es seu sebre,
tant si és pobre com si és ric.
Va nodrir un ruc petit
amb talegades de pebre.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Ases i someres
Poble
Artà
Núm de glosa
205
Volum
II
Altres cançons relacionades
Per llaurar has de mester:
reia, dental i cameta,
joc d’oreies, destraleta,
sa telera i reteler;
mantí, espigó, aixanguer,
i llongues p’es muls regir,
morrals, uieres, coixí,
jou, camelles i collades,
un rastell, escorretjades,
i llentures per junyir.
Un ramell de flors no és bo
perquè de cop se mustia.
Jo te'n duré un, un dia,
de floretes d'alegria
coïdes dins el meu cor.
Na Blanca faré tenyir
de vermei o de morat,
perque en anar a Ciutat
no digueu:-Vet-lo’t aquí!
Tradicionari de Mallorca
