Tothom pretén d’es seu sebre,

Tothom pretén d’es seu sebre,
tant si és pobre com si és ric.
Va nodrir un ruc petit
amb talegades de pebre.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Ases i someres

Poble

Artà

Núm de glosa

205

Volum

Altres cançons relacionades

Colors sobre colors,
ja no hi ha com lo verdillo;
de blanc, balu i moradillo
van vestides mes amors.

Sa boira d’es dematí
s’és convertida en solei.
Jo dic an es meu parei:
-Fiet, no tens més remei
que tirar i dur-me’n a mi.

Estimat meu, m’has de dir
quants d’anys vares 'nar de mosso,
tancat dins un calabosso,
per aprendre de mentir.