L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera:
en sentir olor de somera,
ja no el poden aturar.
En es barranc de Morell
s’animal tot reposat
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell,
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí,
mentres sa nina plorava
i sa mare que resava,
no el veureu tornar venir.
Com fou en es planiol,
suabaix de ses costetes,
l’envestiren ses mongetes
i ja el se’n duien al vol.
L’amo En Roig, allà tot sol,
en tirava, de canyetes!
Ases i someres
Artà
Es meu guerrer té cavall,
animal de fantasia,
i jo no n’hi donaria,
un dia de bona fira,
a tot estirar, un real.
Entre les nou i les deu
de sa part d’es dematí
s’ego blanca se morí
de l’amo de Son Guineu.
Des que vós m’heu avorrit,
no m’he rentada sa cara,
ni sa roba m’he mudada,
ni m’he mudat es vestit.