Altres cançons relacionades
Com Adam va haver pecat,
el Pare Etern li va dir:
“Surt del preciós jardí
a on t’havia posat;
i ara estaràs obligat
a tots es trebais sofrir,
i llavonses a morir,
que és un dolor molt pesat”.
Com mir aquest roseret
de roses enrevoltat,
de coir-n’hi estic privat
ni amb ses mans ni amb ganivet.
Bona amor, no tremoleu.
Entrau enc que hi ha guerrer.
Jo amb uiades vos daré
entenent tot quant voldreu.
Tradicionari de Mallorca
