Com me festejava, deia:
-Si jo t’arrib a alcançar,
no te deixaré tocar
de peus en terra-; i m’ho creia.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.
La senyora Tonina-Aina,
sa germana d’es rector,
diuen que ne té un caixó
de rebosillos de randa.