Cara de voga estantissa
i morro de baix penjant,
oreies ventant ventant,
amples com una pellissa.
No me veuran anar a missa
en tal animal colcant.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Ases i someres
Campos
164
II
Si es meu estimat se corca,
l’hauré de passar p’es forn.
Si fosses vengut dejorn
no hauries trovada fosca.
Un mariner agafa cranques
quan té s’ormeig acabat.
Ses dones han afinat
que fa bon seure amb ses anques.
En Galindó és mort,
sa mare qui plora,
son pare qui en diu:
-Tirau-lo defora
an es polissó.
Noninó ninó.