Plorava! Saps que plorava!
I no tenia consol,
perque veia que es reol,
sense fer vent, s’engronsava.
Comareta, feis-me es llit,
que estic malalta d’amor.
No me curarà doctor,
enc que vénga de Madrid.
Com ve es temps de figues flors,
ella se’n va a ses figueres:
de’s mantell en fa banderes
i ara ja no en té tros.