Hi ha gorrió que diu:
-Bona passada és estada;
mos han presa sa posada
d’allà on tenia s’empriu;
sa padrina de sa mare
ja hi anava a fer-hi es niu.

Dins Solleric habitau
i jo disn Sa Socorrada.
Quina pena tan sobrada,
estimat meu, que me dau!

Veig que es vent està siulant,
i és tanta la seva força,
que l’abre major fa tòrcer
i ses veles rabassant.