Altres cançons relacionades
Tenc sa boca d’es menjar
que no me serveix per beure,
i es dies que no em deix veure
sempre me fan dejunar;
som més lliquera que un ca
i per més de mil somades,
i en pic que ho don a ses cames,
ningú me pot agafar.
La locomotriu.
Juana-Maria, un sastre
taia un vestit molt rodó.
No el voldria teixidor:
es nom que té ja li basta.
-Mu mare, deixau-m’hi anar,
a casa de sa veinada.
-Vés-hi, ma fia estimada;
torna quan voldràs tornar.
-Entre les vuit i les nou,
mu mare, jo tornaré.
-Ma fia, en haver estat prou,
a su-aquí t’esperaré.
Tradicionari de Mallorca
