En Moret de ses Moretes
du lletres en es collar.
Saps que és d’afectat de pa,
formatge i figues seques!
i té unes ganivetes
que no han de mester esmolar.
En haver-me de casar
el voldré municipal,
o sinó guarda real,
així anirà a passejar.
Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.