Sa vostra mare, estimat,
diu que no me vol per nora,
i jo preg a Déu cada hora
que ni a Mallorca ni a fora
en trobeu que li agrad.

Voldria, estelet del dia,
que Déu te tocàs el cor,
que me donasses allò
que em prometeres un dia.

Des que no et veig, Margalida,
per Son Comte d’En Suau,
jo me trob com un esclau
sense un puntet d’alegria.