Si no tenc molla, menj crosta,
i així faig es cap viu.
Sa caixa d’es fondos diu:
-M’han establida a Son Costa.
Catalina, el meu cor està
que pena de nit i de dia,
i jo a la fi no voldria
que lo haguesses d’enganar,
i altri hagués de disfrutar
de sa teva galania.
Que t’olvidasses, voldria
de quants de fadrins hi ha,
fins que Déu mos dispondrà
davant un sagrat altar
i servidor teu seria.
A Son Perot Alomar
hi habita una senyora
qui an es potecari dóna,
rallant amb ell qualque estona,
més aliment que es menjar.