En aqueix carrer d’es Born
jo l’he d’arribar a enfondir
de tant d’anar i venir
de can Damià d’es Forn.
Amb tanta sabiduria
mai se deu colgar dejorn.
Preguntau-li, sen Ramon;
antes de Déu criar el món,
¿ambe què s’entretenia?
Feia rodes.
Si ses uiades que don
a un pi, en veure pinar,
a tu les te pogués dar,
sempre em veurien anar
s’homo més content del món.