Es dos bovers de Sa Torre
tots dos suen reganyols.
Ja ho rescabalen es bous:
de magres, no poren córrer.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Bestiar boví
Llucmajor
116
II
Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
De juriol duran neu
pel qui tendrà sa boca agra.
Que arribarà a estar de magre!
que fa feina sense paga
En Bernat dins can Mateu.
Sa meva amor no és tan poca
com sa que vós em teniu:
es vespre que no veniu,
repar si tornaré loca.