Catanyet de Llucmajor,
unta d’oli ses llorigues,
que Na Bet de Son Artigues
¿saps a on té ses formigues?
A mitjan lloc d’es tió.

Sa jove més presumida
que hi havia dins Deià
s’escolà la va trobar
dins Sant Josep, adormida.

Em cans de sonar es reclam,
i es tord mai acudeix.
Lo que a mi més m’entristeix,
veure pa que se floreix
i jo que em muira de fam.