Quan me tenies ginyada,
haguesses atropellat!
Però ara ja he mudat;
no me vui casar per ara.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Santa Maria del Camí
1645
III
Em cans de sonar es reclam,
i es tord mai acudeix.
Lo que a mi més m’entristeix,
veure pa que se floreix
i jo que em muira de fam.
Mon marit, comprau-me un dengue,
que jo en sé un de venal:
sa madona d’es Serral
en té un, i el vol vendre.
¿No sabeu per que el vol vendre?
Perque és negre i el vol blau.
A la Tore Xica, a la torre anam.
Allà hi ha una noia que jo l’estim tant!
De tant que l’estim, no la vui casar.
-¿Què fas aquí, nina que fas aquí tant!
De tant que l’estim, no la vui casar.
-¿Què fas aquí, nina que fas aquí tant?
-Rent unes faldilles i un davantal,
per anar bonica la nit de Nadal.