Altres cançons relacionades
Vós sou la primera arrel
de qui em vaig enamorar,
i ara que no puc mudar
enc que caiguen trons del cel.
No me pegueu, mu mareta,
per amor de Déu del cel.
Si he rompuda sa gerreta,
ja la’m pagarà En Miquel.
Presumida, presumida!
No te presumesques tant,
que n’hi ha de més polides
qui solen quedar en blanc.
Tradicionari de Mallorca
