Enguany es dijous jarder
vaig anar a Capdepera
i feien sa greixonera
de fuies de garrover.
A mi em pareixen pessetes
ses fisconades que em tires:
les pos dins ses maneguines
i sols no toquen voretes.
Com de tu em vaig despedir,
el meu cor tronava arrere
perquè duia més quimera
de quedar que de fugir.