Dins la mar de més endins,
que no hi pot entrar ningú,
sa Coronella va dur,
per sopar, carais marins.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Mol·luscs
Deià
aràcnics, cucs i mol·luscs, Dia i nit, Humor i comicitat, Insectes, Ironia, Mar i ribera, Matrimoni, Poder militar
7a7b7b7a
Mixta
4
18
II
4
Amb fosca me’n vaig, amb fosca,
i amb fosca me’n torn venir
perque així no trob cap mosca
que m’enfadi p’es camí.
-¿A on vas, escarabat,
que fas ses passes tan grosses?
-’Xa’m passar, que vaig a noces,
que un germà meu s’és casat.
Set calderes i una olla
feren d’arròs engrogat
i encara no ha bastat.
Bon vespre. ¿Com és? ¿Com va?
¿Què tal sa pegellidada?
M’han dit que et ’vies banyada
tota, d’una ona de mar.