Vós sou teia i teniu teia
i teniu es front teiós,
i de teia sortiu vós.
Déu vos mantenga sa teia!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Binissalem
Arbres i arbusts (Plantes), Festeig, Ironia
7a7b7b7a
Assonant
4
5097
I
296
Voldria que te n’anasses
de Mallorca, estimat meu,
i que d’allà no tornasses
tant com Déu seria Déu.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Vós veniu, i mai veniu;
ara ni mai vengueu vós!
Si veniu, me feis un pler;
si no veniu, me’n feis dos.