Jo vaig sembrar l’any coranta
faves a Son Peretó:
no hi vaig coir sa llavor,
i d’aquí em ve, bona amor,
sa meva pobresa tanta.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Malalta dins Puigpunyent
jo hi tenc sa meva alegria.
Oh, quan serà aquell dia
que jo el vegi de present!