Si t’han privat que no em vuies,
n’hi ha d’altres, en el món:
sabràs que per mi, això són
rosers de tres-centes fuies.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Dolor i plany, Flors, Ironia, Rebuig, Relacions de parella, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4910
Volum
I
Núm de pàgina
286
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Jo no havia vista mai
passada tan marranera:
que traguessen sa granera
a una al•lota dins un ball!
Jo som la clau principal
de la porta de la casa.
Ja veuràs si faré vasa
quan obriran es portal!
Tradicionari de Mallorca
