Si t’han privat que no em vuies,
n’hi ha d’altres, en el món:
sabràs que per mi, això són
rosers de tres-centes fuies.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Dolor i plany, Flors, Ironia, Rebuig, Relacions de parella, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4910
Volum
I
Núm de pàgina
286
Altres cançons relacionades
Aquest temps, a poc a poc,
mos farà acopar ses ales.
Jornaleres estufades,
ses mantes que us heu comprades
ja le sporeu llevar es floc.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Jo som la clau principal
de la porta de la casa.
Ja veuràs si faré vasa
quan obriran es portal!
Tradicionari de Mallorca
