Si mu mareta ho sabia,
sa intenció que jo duc!
Vaig prometre d’anar a Lluc
si s’estimat se moria.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Sóller
Camp Semàntic
Desamor i ruptura, Dolor i plany, Malvolença, Mort, Relació pares-fills, Relacions de parella, Separació i divorci
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4875
Volum
I
Núm de pàgina
284
Altres cançons relacionades
Vós sou qui amb una mentida
provau una veritat:
vós, del qui més heu amat,
sempre n’heu dit mal, garrida.
¿D’on veniu vós, lo meu bé,
que d’enyorança som morta?
¿Veniu de fora Mallorca?
no em parleu en foraster.
Saps que ho és, de lluny, Sineu!
Jo no me n’era adonada!
Jesús, i que enyor mu mare!
Però més s’estimat meu.
Tradicionari de Mallorca
